Autor: Jordi Masó
Relat publicat al blog: “La bona confitura”
Gènere: Narrativa breu
Veu: Maribel Gutiérrez
Durada: 2:29 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Un matí, el meu braç dret va declarar-me la independència. La primera manifestació de rebel·lia va ser bufetejar la meva dona. En veure que ella em mirava des de les tenebres lleganyoses del son, desconcertada i amb un pòmul inflat, em vaig vestir ràpidament i, per evitar que el braç persistís en l’agressió, vaig marxar cap a l’oficina.
Va ser un dia terrible: el braç es disparava endavant i amb el puny clos anava a buscar els morros del conserge o l’estómac del comptable; les natges de les secretàries eren pessigades i amanyagades; vaig ficar un dit a l’ull d’un client i a un altre li vaig estirar els cabells. Jo, incapaç d’impedir els atacs, em desfeia en excuses. També em vaig sorprendre en actituds indecoroses: un índex ben entaforat al nas o furgant l’orella, els dits gratant-me insistentment una aixella o l’engonal, com un simi. Quan el director em va convocar al despatx per demanar-me explicacions, vaig veure, horroritzat, que la meva mà dreta engrapava l’estatueta de Lladró que presidia la taula i l’estavellava contra la calba de l’home.
Vaig fugir. Mentre corria, la mà sacsejava un martell —d’on coi l’havia tret?— i anava colpejant tot allò que trobava pel camí: pantalles d’ordinador, arxivadors, impressores, portes, parets. Volia marxar ben lluny però no vaig poder atènyer el carrer: els de seguretat em barraven el pas i vaig ser un espectador més del combat que lliuraven les porres dels guàrdies contra el meu braç revoltat. Finalment, me’l va immobilitzar a l’esquena. Hauria volgut felicitar al meu repressor amb un «Bona feina, agent!», però una patacada em va estabornir. No havia estat cap guàrdia: quan vaig recuperar el coneixement, em van informar de la insurrecció del meu braç esquerre.