Autor: Ignasi Llobera
Relat publicat a la revista: “Valors”, gener de 2022
Gènere: Narrativa breu
Veu: Miquel Llobera
Durada: 5:09 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Les deesses, assegudes al seu tron de pedra, acabaven d’inventar un nou joc. Atzar va allargar el braç, va agafar el dau, el va sacsejar i el va fer rodar sobre la taula eterna. En veure el resultat, Temps va col·locar la primera peça al taulell. Es van mirar fixament als ulls, que els brillaven per primer cop. Atzar va tornar a agafar el dau i el va tornar a llançar. Temps féu que la primera peça es comencés a expandir. “Bang!”, va exclamar juganera.
Al cap de desenes, de centenars, de milers de tirades, van aparèixer les primeres Galàxies. Després, la Via Làctia, el Sol i la Terra. I amb centenars de milers de tirades més, la Vida, les Plantes, els Invertebrats i els Peixos. Els Rèptils, els Dinosaures, els Mamífers, els Ocells i les Flors. Atzar va tornar a fer rodar el dau. En veure el resultat, Temps féu un mig somriure, “Bang!”, i un Meteorit va xocar contra el Planeta, provocant un escalfament inaudit i arrasant els Dinosaures.
Atzar, sense immutar-se, va tornar a sacsejar el dau i el va tirar. Primats. Dau. Homínids. Dau. L’Homo Erectus va domesticar el Foc.
Es van aturar. Acabava d’aparèixer, al voltant de la taula, un tercer tron amb una deessa joveníssima que observava el ritual. Al cap d’uns centenars de tirades, Intel·ligència es va unir al joc: Escultura i Pintura i Agricultura.
Atzar seguia fent rodar el dau, i Temps i Intel·ligència generaven canvis a quatre mans: Escriptura, Civilització, Tecnologia. Acceleració exponencial. Guerres Mundials, Emancipació de les Màquines. No hi havia aturador. La Resistència Humana custodiava el Sistema Solar. Les Màquines es replegaven a Alfa Centauri i planificaven la Incursió Definitiva. “Bang!”: Desastre Nuclear Galàctic. Extinció de la Humanitat. Desaparició de la Vida. Hibernació de les Màquines.
Atzar i Temps van dirigir la mirada cap al tercer tron de pedra, que restava buit i fumejant per la desaparició sobtada de la jove deessa. Temps i Atzar es van tornar a mirar als ulls durant uns instants i van arronsar les espatlles. Atzar va allargar el braç, va agafar el dau, el va sacsejar i el va tornar a fer rodar sobre la taula eterna.