Ulls de nena

Autora: Emma Badenas
Segon premi del sisè concurs de microrelats de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona 2022
Gènere: Narrativa breu
Veu: Maribel Gutiérrez

Durada: 3:05 min

Per escoltar i llegir alhora, clica a:

Si tanco els ulls sento el rodolar de la sorra al fons del mar i el vaivé de les onades. Agafo una glopada d’aire, me n’omplo els pulmons i l’expulso amb força per intentar, per enèsima vegada, foragitar l’aigua que una onada massa grossa ha fet entrar dins del tub. No ho aconsegueixo: els meus pulmons encara són massa petits i inexperts. La meva frustració s’esvaeix quan veig una petita sèpia entre dues roques. Els cefalòpodes són els meus preferits.

Camuflat entre la sorra hi ha un petit llenguado que s’ha fet visible en començar a nedar. El persegueixo amb totes les forces i noto que el meu pare em va al darrere. No en soc conscient, però ja estem lluny de la vora i ell està patint: com pot ser que aquesta menuda s’endinsi tant en el mar i no tingui por? No me n’adonava pas jo, fascinada per aquell món desconegut d’aigua infinita i salada.
Un grup de donzelles, un altre de morets, un sarg immens, un serrat, dues bavoses, infinits eriçons i una medusa oscil·lant. Ja me’ls coneixia tots i si n’apareixia algun de nou ho consultava a la taula plastificada que em va regalar la mare. Després de tants anys, encara la tinc, però ja gairebé mai la faig servir. Només n’han passat quinze i, tanmateix, quan em poso les ulleres de busseig veig quatre peixos comptats i poca diversitat d’espècies. Els pescadors no necessiten que els biòlegs els ho expliquin.

Mentre em miro uns coralls rere el vidre de l’aquari del centre on faig les pràctiques de la carrera, resulta desolador pensar que som, en gran part, la causa de la pèrdua dels ecosistemes marins. Em pregunto fins a quin punt una aspirant a biòloga, i tots nosaltres, podem combatre els perills que assetgen aquests éssers fascinants, desprevinguts davant els nostres actes. I, així, poder tornar a veure el món amb ulls de nena.