Un esforç titànic

Autor: Arnau Vilalta
Tercer premi del sisè concurs de microrelats de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona 2022
Gènere: Narrativa breu
Veus: Miquel Llobera i Maribel Gutiérrez
Durada: 3:29 min

Per escoltar i llegir alhora, clica a:

Durant mil·lennis no s’ha mogut del punt que separa Europa d’Àfrica. El seu cos colossal continua estant en forma. Als músculs, una tensió insuportable que es torna agonia en arribar al rostre. Amb els braços estesos, el tità Atles, continua aguantant el cel.

—Escolta, Atles, no deus estar defallint? Últimament, tenim la sensació que ens caurà el cel a sobre.
—Busques un culpable?
—Atles, no són aquestes mans les que sostenen el cel?
—I mai han descendit ni un sol centímetre.
—Mai?
—Potser… uns mil·límetres.
—Un mil·límetre per nosaltres és la perdició!
—Ja m’agradaria veure’t al meu lloc i, encara més, els últims anys.
—Què vols dir?
—Veus com el mar m’arriba a la cintura? Abans em podia veure els turmells. La pluja ja no em toca els cabells tan sovint i aquesta calor inaguantable ara dura més de tres estacions. Em sento tan sol! Temps ençà rebia la visita de tota mena d’aus, el seu cant em feia somriure. Éssers marins em feien pessigolles a la punta dels dits. De cop i volta, van desaparèixer tots. El cel s’ha tornat pesat. Abans era pur i lleuger i m’omplia d’energia. Ara, em provoca mals de cap, és estopenc, viciat, i duu olors fastigoses.
—Em sap greu.
—Escolta, humà, no saps pas res d’aquests canvis?
—Buscant culpables?
—De totes les classes que habiten la Terra, la teva és la que hi ha fet més canvis i, com sabràs, terra i cel són un matrimoni.
—Ostres, s’ha fet tard, he d’assistir a la cimera.
—Cimera?
—Una reunió on parlem de com mantenir aquest matrimoni feliç. Els hi explicaré el que t’amoïna.
—Vindreu a ajudar-me? Una càrrega compartida és menys pesada. No us costaria gaire arribar fins aquí.
—Ara mateix?
—Com més aviat millor, no?
—Atles, les coses no funcionen així. Tranquil, potser alguns arribarem el 2030.
—El 2030?
—Atles, resisteix, ens veiem… aviat.