Autor: Joel Ayet
Accèssit del quart concurs de microrelats de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, 2020
Gènere: Narrativa breu
Veu: Miquel Llobera
Durada: 3:18 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
És de nit, i les flors del cirerer cauen sobre un vell tauler de Go, el mil·lenari joc de taula del meu país. Els grisos núvols passen enfront de tots tres: la meva ombra, la lluna i jo.
Cada vegada que un ho fa em quedo sol, perdent-se la llum que il·luminava el recentment abandonat tauler de fusta. Però en un instant torna l’enlluernament de la gran esfera blanca; i en el tauler es perceben les negres i blanques peces gastades, que formen els records d’una partida inacabada. Però ja no es mouen més.
Ningú guanya. Ningú perd. S’ha esvaït l’habitual so del repic d’aquestes contra el tauler. La celebració del guanyador, el riures i els comentaris de cada joc són ara silenci. Avui una vulgar màscara cobreix el meu rostre. No puc estar sense ella tot i tenir coneixement de la seva inutilitat quan el moment arribi. Il·lús de mi, que creia que naixíem per viure, ara ja entenc que vivim per morir. Fa només unes setmanes que els nens corrien i reien pels carrers, que la gent anava a comprar, i que d’altres tornaven de treballar; però actualment l’únic que s’observa és un paisatge solitàriament esgarrifador. Aixeco el cap, i veig el desolat tauler abandonat sota la tènue llum de la lluna. Abaixo el cap, i penso en l’oblidada felicitat que s’ha endut aquesta perversa malaltia.