Autor: Elies Villalonga
Relat publicat al diari: “Malarrassa”, 2017
Gènere: Narrativa negra
Veus: Miquel Llobera i Ada Cid
Durada: 3:08 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
El guien fins a l’interior de la sala. Una paret de vidre el separa del públic que,
assegut a les butaques, espera el desenllaç. El taronja de la seva roba
contrasta amb la pal·lidesa del rostre, on uns ulls enfonsats dins les conques
contemplen el no-res.
L’estiren a la llitera i el fermen amb corretges. Passa un minut, potser dos. Un
torrent de records i sensacions el sacsegen. Soledat, impotència i por, molta
por.
Una mà li sosté el braç dret i una figura se li atansa. Les llàgrimes li rodolen
galtes avall, l’orina li impregna els pantalons de la granota. Tant se val. No
gemega, però. No crida. Ja no. El pensament es focalitza en la imatge del seu
fill. Pobre, què farà sol en aquest món!
Un calfred li recorre el cos mentre el verí injectat per aquells homes li infecta la
sang. El cor, de primer amb un bategar frenètic, comença a alentir-se. Una
petita convulsió avança la fi propera. Al cap d’uns segons, l’horitzontalitat del
gràfic en el monitor indica inequívocament que s’ha acabat.
Dos reporters, situats en una cantonada de la sala annexa, comenten:
– El cas no era del tot clar. Hi ha dubtes raonables, al meu entendre. Creus
que era culpable? O innocent?
– Importa?