Autora: Anna Maria Villalonga
Relat publicat al blog: “El fil d’Ariadna”, 2011
Gènere: Narrativa breu
Veu: Maribel Gutiérrez
Durada: 2:34 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Tomba l’horabaixa i el sol, necessitat de pau, fuig a descansar. El cel s’engalana amb mil colors i la brisa de la tardor mormola pregons misteris entre les branques dels arbres.
Ell resta aliè a tanta bellesa. Encara és petit. Només vol divertir-se, jugar a totes hores a fet i amagar amb els seus germans. Enriolat, els persegueix feliç, les potes desmanyotades, tot saltant emocionat entre el rocam de la carena.
De sobte, de cua d’ull beslluma alguna cosa que li crida l’atenció. S’atura un moment i observa, atent i sorprès, el seu davant. Per darrere la muntanya més llunyana, lentament, treu el nas una immensa bola blanca. Brillant, rodona, plena. No pot apartar-ne els ulls. La bola blanca el tempta amb una claror desconeguda, esplèndida.
El cel ja s’ha enfosquit i ell no deixa de mirar. La lluna posseeix una majestat de reina. No sap per què ho fa. Només està segur que ho ha de fer.
Aixeca el cap amunt, en un gest atàvic, i llença a l’aire un perllongat lament que retruny contra les pedres i retorna esmicolat en mil bocins de joia.
Ha udolat per primer cop. No hi ha cap dubte. Ara, ja sap qui és.
Molt bonic, Anna Maria Villalonga… La cosa que més m’ha agradat, el final, com noooo🥰