Autora: Maribel Gutiérrez
Gènere: Càpsules informatives
Veus: Miquel Llobera, Maribel Gutiérrez, Bruna Pastor i Martí Pastor
Durada: 2:01min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Sant Esteve no ha estat sempre festa. Ho va començar a ser al segle IX (Edat Mitjana), quan Catalunya la Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona (França). És l’època carolíngia.
Els carolingis entenien la família com un gran clan, que, en festes grosses, es trobava per celebrar-les plegats.
El dia de Nadal és la festa més important del calendari religiós, i les famílies es trobaven a la casa pairal, per celebrar-lo al voltant de la llar de foc.
Els petits de la casa acostumaven a dir un poema. A veure si us és familiar…
Sóc petitet així,
no conec ningú (del món)
només el papa, la mama,
les neules i els torrons.
I aquí tinc una butxaqueta
per ficar-hi calerons!!!
Què passava, aleshores?
Si tenim en compte que:
-la festa s’allargava
-els dies són curts a l’hivern, i que
-els mitjans de transport eren precaris o inexistents….
Doncs, les famílies feien nit a la casa pairal i tornaven a l’endemà xino-xano a casa seva. Tot això va fer que passés a ser un dia no-laborable, que no vol dir festiu sinó inoperatiu, vaja.
Ja ho diu la dita:
“Per Nadal cada ovella al seu corral.
Per Sant Esteve, cadascú a casa seva”
La resta de la Península ibèrica estava dominada pels gots i seguia la manera de fer del bisbat de Toledo. Actualment, s’hi fa festa el 24, dia en què se celebra molt més la Nochebuena o Nit de Nadal.