La memoriosa

Autor: Jordi Masó Rahola
Relat publicat al blog: “La microbiblioteca Esteve Paluzie”, 2022
Gènere: Narrativa breu
Veu: Miquel Llobera
Durada: 2:56 min

Per escoltar i llegir alhora, clica a:

Estamos hechos de olvido.
J.L. Borges

I un dia l’àvia va començar a recordar. Solemnement, va pronunciar el seu nom i el del marit difunt. El nom dels fills i el de tots els nets (amb les respectives dates de naixement). El nom de les coses que l’envoltaven, dels dies de la setmana, dels mesos de l’any. Les paraules van tornar-se a disposar en frases comprensibles. La mirada, que durant mesos s’havia immobilitzat en un punt imprecís de l’horitzó, ara acaronava la superfície de la realitat. Els ulls havien recuperat l’espurna, la vivesa. Era un miracle.
Però el doctor va examinar-la amb les celles arrufades: «És un cas d’Alzheimer invers, una malaltia degenerativa». Vam corregir-lo: ¿no convindria anomenar-la regenerativa? El doctor va dedicar-nos un somriure condescendent: «No es facin il·lusions. L’oblit és consubstancial amb l’ésser humà. Vivim perquè oblidem». Si no ho combatien, l’àvia ho recordaria tot: errors, desgràcies, traïcions, vileses, tot allò que el temps havia aconseguit esborrar. «La memòria és un llast insuportable», va sentenciar. Va receptar-li un fàrmac. Destruïa les neurones, deteriorava les connexions, impedia la regeneració fatal.
No l’hi vam administrar mai: vivim perquè oblidem.