Autor: Miquel Àngel Vidal Pons
Relat publicat al blog: “La microbiblioteca Esteve Paluzie”, 2022
Gènere: Narrativa breu
Veu: Miquel Llobera
Durada: 2:24 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Era angoixós. Quan tenia una nova estimada, durant uns mesos tot anava bé. Fins un dia en què, just agafar-li la mà, començava a notar els ossets: els carpians, els metacarpians, les falanges, l’escafoide… Em sorprenia tocant l’astràgal, el calcani, els tendrums dels peus. Podia notar, en abraçar-la, a més de les costelles, la clavícula, l’estèrnum, l’escàpula, les vèrtebres. En besar-la, els maxil·lars, el zigomàtic, tots els ossos cranials: sentia que en realitat estava besant una calavera amb cobertura de carn, venes, pell. Sota l’aparença de vida, hi havia, a l’interior, el vertader aspecte de la meva estimada en morir. La seva fesomia definitiva. Allò en què quedaria convertida un cop despullada de tot l’embolcall extern. Aleshores, se’m feia insuportable notar com la mort s’anava apoderant lentament d’aquell cos venerat. Havia d’abandonar-la per evitar la convicció d’estar fent l’amor amb una difunta.
Amb la meva darrera estimada no em va passar això. Érem molt feliços. Fins un dia en què vaig notar com em tocava els ossets de la mà.