Autor: Elies Villalonga
Gènere: Narrativa de terror
Veu: Miquel Llobera
Durada: 2:53 min
Per escoltar i llegir alhora, clica a:
Es desperta enmig de la foscor. Té mal de cap i pesantor al cos. No entén què hi fa allà ni com hi ha arribat.
Palpa els murs que l’empresonen i crida en demanda d’ajut. Colpeja l’accés tancat amb totes les seves forces.
Els ulls esbatanats proven, sens èxit, d’identificar algun objecte de l’habitació. Un calfred la sacseja. Un petit raig lumínic que s’escola per un porus de la porta projecta a la paret oposada de la cambra un crucifix invertit.
Li vénen al cap, aleshores, les recents desaparicions de noies de la barriada. Els rumors assenyalaven una secta satànica que adorava el maligne. De manera instintiva, busca dins la butxaca del vestit i agafa el seu rosari.
Comença a resar amb devoció.
Aquell pensament demoníac li fa accelerar encara més el cor que ja batejava a gran velocitat. De genolls, tot el seu ésser trontolla i es mou endavant i endarrere amb una cadència rítmica que va augmentant de manera frenètica mentre el rosari li llisca entre els dits suats.
El gir d’una clau, el so d’un passador i un grinyol exagerat la posa en guàrdia. Ajupida, amb l’esquena contra la paret i malgrat el torrent de claror que l’aclapara, aconsegueix d’enfocar una esvelta silueta que li resulta familiar.
Però és quan parla i se li adreça amb dures paraules, amb un to greu i rovellat, és només aleshores quan reconeix aquella veu escoltada tantes i tantes vegades a l’altra banda del confessionari.