Caducitat

Autora: Maribel Gutiérrez
Relat publicat al blog: “La bona confitura”
Gènere: Narrativa breu
Veu: Miquel Llobera
Durada: 3:18 min

Per escoltar i llegir alhora, clica a:

El dia que em van tancar dins d’aquest marc, que —tot sigui dit— m’ha servit de confort i m’ha fet d’escorta en més d’una ocasió, aquell dia vaig entendre que la meva vida útil romandria íntimament lligada a la meva capacitat de complaure els altres. Aviat vaig ser el centre d’atenció de la casa: els petits s’ho passaven d’allò més bé fent-me ganyotes: que si llengua cap aquí, que si llengua cap allà; ara la moto, ara el cavall, alguna escopinada… Les jovenetes —i no tan joves— sovint flirtejaven i flirtegen amb mi: tinc un do especial per fer-les sentir guapes i atractives. Amb els homes hi mantinc una relació justa, crec.

Avui, la mestressa seu al meu davant per enèsima vegada. Un dia més, com tots aquests anys. De cop i volta, hi aprecia un canvi, un canvi d’una gran subtilesa. Ara n’és conscient. Al rostre, se li dibuixa un somriure resignat. Em considera un sicari del temps que, talment com una gota malaia, amb perícia, li he fet creure que, d’un dia per l’altre, res no s’altera quan, en realitat, tot és en continu procés. Han passat dies, setmanes, mesos, anys… des del nostre primer contacte. No he deixat mai de regalar als menuts cares fresques, alegres, múrries, àvides de joc i d’experimentació. Cada cop que ella s’hi acosta, però, la imperiosa sinceritat que em governa li mostra una cara de pell lleugerament més madura, més seca, amb petites pinzellades cromàtiques que mariden a la perfecció amb solcades línies al front, als ulls, als llavis… Quatre blens d’un incipient to cendrós emmarquen la imatge facial.

S’alça. Em despenja. Em sosté uns moments i, tot fent un sospir condescendent, pensa que ha arribat l’hora de jubilar el seu estimadíssim mirall.